Avui, Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949) publica el seu trenta-setè disc, Fill de la fortuna (Satélite K, 2022). Aquest nou treball, ideat poc abans de la pandèmia, manté el seu distintiu estil guitarrístic únic i cristal·lí i s’acompanya d’un ampli ventall de veus i tonades que complementen els arpegis i les melodies de la guitarra.
enderrock.cat
Pere Pons | 27/05/2022
Toti Soler i Gemma Humet
20:30
Toti Soler en solitari
21:00
Toti Soler en solitari. Artista convidada: Mireia Vives
21:30
Toti Soler en solitari
19:00
Refermi la pluja o llueixi el sol, en la salut i en la malaltia, la guitarra de Toti Soler representa un espai de serenitat virtuosa, allà on no hi arriba el soroll del món.
Les seves notes justes i els seus arpegis pulcres, la seva veu de confiança i els seus cops de geni amb vista al sud ens van convidar, aquest divendres, a respirar profundament i a perdre’ns a gust pels camins de l’art i la poesia a un Casinet d’Hostafrancs alçat com a búnquer cultural en dies de virus i cridòria política.
Jordi Bianciotto
EL PERIÓDICO, 06.02.2021
La AIE le ha distinguido por sus “más de 50 años” de carrera y la celebración se solapa con un nuevo disco, ‘Transparències’. Es Toti Soler, uno de los músicos más importantes de este país, que actuará este jueves en el teatro de Sarrià (21.00 horas) con cómplices como Gemma Humet y el actor Joan Massotkleiner.
Jordi Bianciotto
EL PERIÓDICO, 04.11.2016
Era la presentació de l’últim àlbum de Toti Soler, El temps que s’atura, però en realitat el concert va anar molt més enllà.
Es van poder escoltar cançons antigues i un parell d’estrenes que encara no s’han enregistrat. Un espectacle pensat per la intimitat i la recerca d’equilibri. La guitarra “mixta” de Soler, flamenco-clàssica, sona amb la veu dels destil·lats més purs.
No és en cap cas una música abrandada. Es tracta d’un espai inefable construït amb gèneres diversos en què el jazz i el flamenc tenen un paper fonamental. És una manera de dir assossegada, molt refinada.
Hi ha una voluntat lírica molt clara però també hi ha sonoritats molt elaborades que busquen camins diferents. Fascinant per les composicions, per la llibertat d’aquestes músiques i el sentit pregon d’un toc contrapesat, molt directe, mai circums?pecte. A tot això hi cal afegir dos músics extraordinaris com Marc Prat i Arnau Figueres. No es pot demanar més.
Xavier Paset
DIARI DE GIRONA, 10.10.2016
La trayectoria de Toti Soler en otro país habría merecido hace tiempo unos cuantos cum laude y otros reconocimientos a la vista del balance artístico de un músico que ha escrito algunas de las páginas más bellas de la música popular de los últimos 50 años fuera de modas o imperativos.
Más que un músico a contracorriente, un creador al dictado siempre de una sensibilidad extrema. El temps que s’atura, su último trabajo, coincide con la celebración de su medio siglo de trayectoria y señala ese grado de clasicismo y excelencia que ha ido depositando en todas estas décadas solo o en compañía, desde la música o canción de autor y en diferentes encuentros. Para gozar de ese tiempo detenido, las voces de Gemma Humet y Laia Soler se funden de nuevo con la música y la propia voz de Soler. Cuando el término «mediterráneo» salpica tantos trabajos, la obra de Soler reescribe con elegancia esa geografía musical a partir de la contemporaneidad sumando al festín la otra música, la lírica de los poetas.
Carles Gámez (Babelia, EL PAÍS, 25/12/2015)
Carles Gámez (Babelia,
EL PAÍS, 25/12/2015)
L’espectacle que va seguir a l’acte de concessió dels Premis Literaris Josep Vallverdú i Màrius Torres d’enguany va ser esplèndid.
El vintè aniversari de l’enyorat cantautor i poeta d’Alcoi ens va portar L’Ovidi. Poema sense acabar. Tot i que la perfecció de la cantant Gemma Humet i la de la veu de l’actor Joan Massotkleiner van aconseguir que tornéssim a recordar els nostres millors poetes, Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés o Miquel Martí Pol, va ser la guitarra del Toti Soler la que hi va posar aquells pessics de sal i pebre que, com deia Montserrat Roig, fa que el plat esdevingui perfecte. Admirant com els dits del gran Toti Soler es movien per damunt del cos allargassat de la guitarra, crec que tots, tots, vam sentir un orgull immens per aquell home menut, discret i que tan poc valorat ha estat pels de casa. Com sempre. En sortir de l’Auditori ens vam entretenir a fer-la petar amb els amics, coneguts i saludats. Enmig de converses entrecreuades van coincidir a definir Toti Soler com un mestre de mestres. El millor músic contemporani. Qui com ell ha sabut fusionar jazz, blues i flamenc? El poeta, Carles Maria Sanuy, va pronunciar la frase lapidària: “en un país normal, Toti Soler seria lloat, un mestre que no té res a envejar a gent com Paco de Lucía”. En Sanuy va dir allò que tots sabem. Que no vivim en un país normal. Un país normal és aquell que òbviament glorifica els seus, que els reconeix, que els condecora, que els respecta i que fa que siguin respectats. Però també quan s’és un país normal, és a dir amb Estat, els altres Estats reconeixen els mèrits d’aquells i els glorifica i els reconeix i els condecora i els respecta. Per això, si fóssim un país normal, potser el català Toti Soler gaudiria a Espanya de la mateixa admiració que, com apuntava Sanuy, un andalús Paco de Lucía. Perquè si fóssim un país normal, no hi faria res que el català Toti Soler exhibís orgullós la seva catalanitat com l’andalús Paco de Lucía exhibia els seus orígens. Però ja sabem que no som ni vivim en un país normal. No tenim Estat i al que per ara pertanyem ens compara amb terroristes d’Estat Islàmic. Per això, perquè no tenim Estat i el que tenim ens juga a la contra, mai no veurem un Nobel català. Víctimes de les pressions de la diplomàcia espanyola van caure candidats com Pau Casals, Josep Trueta, Josep Carner, Pere Casaldàliga, Àngel Guimerà, J.V.Foix o Salvador Espriu. Per això, perquè no som un país normal.
Marta Alòs
Diari Segre, 16.11.2015