aquest nou compacte de Toti Soler és un dels millors discos de guitarra contemporània gravats als nostre país des de fa molt de temps.

i el silenci que l’envolta, una revoltant injustícia…És aquell home que amb gran talent va lligar la música flamenca i la catalana, amb uns resultats sorprenents. També és el músic de jazz i de música simfònica, i també aquell miracle musical que, amb la veu cristal·lina d’Esther Formosa, ha creat M’aclame a tu, sobre música de l’Ovidi en particular i música meditarrània en general.

la música… I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam compartir durant dues hores un sobri i exquisit exercici d’amor a la música.

Sin emociones fingidas ni juegos de manos teatrales. Aún siendo un guitarrista excepcional, que sabe cuando y como una improvisación está justificada, Toti Soler, a lomos de esa aromática Vita Nuova, no se impone solo por su virtuosismo, sino por su concepto global, por esa serenidad que desarma.

Si cierras los ojos y te concentras mientras suenan las canciones (breves o brevíssimas, con letra o no), descubres pisadas de música culta y fogonazos de ironía popular, un latido que responde a un documentado respeto, sin venerarlos, por el pasado y el presente.

Per a mi el nom de Toti va unit a aquell toc flamenc i queda amb aquella mirada neta des de l’ull de la seva guitarra única, tan dolça i polida com les seves paraules.