Sense cap mena de dubte

publicat a premsa | 0

aquest nou compacte de Toti Soler és un dels millors discos de guitarra contemporània gravats als nostre país des de fa molt de temps.

Miquel Jurado
El País, parlant del ‘VitaNuova’, 22.11.2002

Jo crec que el Toti Soler és un geni

publicat a premsa | 0

i el silenci que l’envolta, una revoltant injustícia…És aquell home que amb gran talent va lligar la música flamenca i la catalana, amb uns resultats sorprenents. També és el músic de jazz i de música simfònica, i també aquell miracle musical que, amb la veu cristal·lina d’Esther Formosa, ha creat M’aclame a tu, sobre música de l’Ovidi en particular i música meditarrània en general.

Pere Pons
Avui, 18.11.2002

El llega, se sienta y hace lo que mejor sabe, es decir, comunicar con una guitarra que es una prolongación de su persona.

publicat a premsa | 0

Sin emociones fingidas ni juegos de manos teatrales. Aún siendo un guitarrista excepcional, que sabe cuando y como una improvisación está justificada, Toti Soler, a lomos de esa aromática Vita Nuova, no se impone solo por su virtuosismo, sino por su concepto global, por esa serenidad que desarma.

Jordi Bianciotto
El Periódico de Catalunya, 17.11.2002

Si cierras los ojos y te concentras mientras suenan las canciones

publicat a premsa | 0

Si cierras los ojos y te concentras mientras suenan las canciones (breves o brevíssimas, con letra o no), descubres pisadas de música culta y fogonazos de ironía popular, un latido que responde a un documentado respeto, sin venerarlos, por el pasado y el presente.

Sergi Pàmies
El Pais, 17.11.2002

Té una virtut estranya

publicat a premsa | 0

mai no ha entregat un mal disc. Ans al contrari, ha firmat els millors i més desconeguts discos de guitarra i cançons de la música recent d’aquest país.

Lucía Flores
La Vanguardia, 13.11.2002

Els que l’han arribat a conèixer tenen la certesa que el seu món es concentra en les cordes del seu instrument

publicat a premsa | 0

I valoren, més enllà de la seva funció de músic- acompanyant, la vàlua d’una obra pròpia en què conviu modernitat i tradició, ressonàncies clàssiques, esperit jazzístic i unes arrels mediterrànies tocades pel duende flamenc. Mai un músic no ha donat tant per tan poc a canvi. Els seu nom és Toti Soler.

Enderock, 01.11.2002