i el silenci que l’envolta, una revoltant injustícia…És aquell home que amb gran talent va lligar la música flamenca i la catalana, amb uns resultats sorprenents. També és el músic de jazz i de música simfònica, i també aquell miracle musical que, amb la veu cristal·lina d’Esther Formosa, ha creat M’aclame a tu, sobre música de l’Ovidi en particular i música meditarrània en general.
Sin emociones fingidas ni juegos de manos teatrales. Aún siendo un guitarrista excepcional, que sabe cuando y como una improvisación está justificada, Toti Soler, a lomos de esa aromática Vita Nuova, no se impone solo por su virtuosismo, sino por su concepto global, por esa serenidad que desarma.
Jordi Bianciotto El Periódico de Catalunya, 17.11.2002
Si cierras los ojos y te concentras mientras suenan las canciones (breves o brevíssimas, con letra o no), descubres pisadas de música culta y fogonazos de ironía popular, un latido que responde a un documentado respeto, sin venerarlos, por el pasado y el presente.
mai no ha entregat un mal disc. Ans al contrari, ha firmat els millors i més desconeguts discos de guitarra i cançons de la música recent d’aquest país.
la fusió, el mestissatge, digueu-ne com vulgueu… El seu llenguatge musical, construït de sons mediterranis, jazz, flamenc i la música clàssica que li va donar aixopluc durant la seva formació acadèmica, no ha necessitat mai reciclatge, perquè mai no ha perdut vigència.
I valoren, més enllà de la seva funció de músic- acompanyant, la vàlua d’una obra pròpia en què conviu modernitat i tradició, ressonàncies clàssiques, esperit jazzístic i unes arrels mediterrànies tocades pel duende flamenc. Mai un músic no ha donat tant per tan poc a canvi. Els seu nom és Toti Soler.
Sap donar des d’un lloc on l’emoció té pes i densitat, i ens fa l’efecte que podem tocar-la amb les mans, ens transforma l’ànima i ens retorna al present, a la vida