Toti Soler al pàrquing

És un ritual, gairebé una tradició. Cada vegada que m’assabento que Toti Soler treu disc nou, surto de casa, camino fins a Disco 100, la botiga del carrer Escorial que resisteix dignament la gregàriaspotifytzació del món, pago (no arriba a 14 euros) i me l’emporto amb la satisfacció de gaudir de l’objecte i allargar una d’aquestes relacions de fidelitat que no exigeixen ni sacrifici ni compromís. Amb el disc a la butxaca, observo el paisatge amb un altre estat d’ànim, anticipant el plaer d’escoltar-lo d’aquí a una estona. Al número 15 del carrer Lleialtat, em diverteix ensopegar amb un cartell que descriu el moment moral i cívic que viu Barcelona: “Gràcies per NO deixar que el teu gos pixi a la façana”.

Soler ja no ha de donar explicacions i es limita a fer el que ha fet sempre: el que li dona la gana