Cada u, quan neix, neix per damunt dels fets, dels homes i les coses. Ocupant-se d’això és quan es fa petit, s’adhereix a la massa, desapareix fer fi, sense deixar cap rastre profitós. Només els que es mantenen així com varen néixer, ben per damunt dels fets, dels homes i les coses, són els que deixen rastre.
Joan Salvat-Papasseit. Mots-propis. xxvii.
i és així com deixa rastre la música del Toti, perquè manté sempre l’estat naixent per damunt dels fets, dels homes i les coses. L’estat de permanent naixença de la música del Toti ens és donada perquè també, qui l’escolti, s’allunyi, prengui distància i senti, profitosament, alguna cosa que li deixarà rastre, rastre de llum i de silenci. Perquè la música que el Toti composa i interpreta dóna i demana, paradoxalment, silenci. També llum. Aquest silenci tan necessàri ara que tot és soroll. Aquesta llum imprescindible quan tot és confús i fosc. Él silenci que emana de la seva solitud, la llum de la seva intensa emoció, de la seva sàvia saba de poeta que més enllà de les paraules ha escollit per transmetre-les la humilitat del so que no necessita enganys, que no busca artificis, que sap molt bé on és l’essencial i on no cal dir res i quan cal fer-ho tan fluix que per força només en capta el sentit aquell que és dotat per fer-ho. I amb tot, res del que és humà li és estrany, cap violència, cap tensió. L’art autèntic demana també una gran tensió i el Toti no se n’estalvia cap només que a la seva música li lleva tota l’amargor, tota l’aspresa que el faria esclau dels temps. I el Toti i la seva música són lliures i donen llibertat. Hi ha també, sovint, la tristesa i la passió pròpies dels qui, enyoren i albiren una vida més alta. A cada època vital i personal la música del Toti l’hi ha donat una resposta musical. És per això que, en aquest cas - com sempre s’esdevé amb els grans mestres - vida i obra s’entrelliguen, fonent-se i confonent-se amb un acord harmònic d’existència i d’art. La seva música ha donat ales a paraules que, cantades per ell mateix o dites per altres, sembla que hagin nascut perquè la seva música les elevi. La seva música marida amb tota la natura, amb el cicle dels dies i les llunes. Per això hi ha també nits de tempestes i remors, vesprades de neguit, tardes de pau i matins de força il•luminada. Universal i immsens inunda el món amb una sensibilitat gens forçada, que li surt com a conseqüència de la seva manera de ser: sensible i robusta. Ell, la seva música, com un arbre de mil anys d’arrels profundes et fan intuir tot allò que hi ha d’amagat i d’insondable a la vida i et mostra tota l’alçada que la vida pot abastar .... vida sempre naixent... .
Sílvia Amigó
Biografia completa (PDF)
