La virtuose de la musique classique espagnole, Toti Soler s’est produite hier soir dans la salle culturelle de l’Ambassade d’Espagne en Mauritanie devant un public nombreux. L’artiste a superbement interprété plusieurs titres de son chef d’œuvre. « C’était un véritable régal, commente un ambassadeur qui a été visiblement bercé par les notes ». Né en 1949 à côté de Barcelone, l’artiste a étudié la musique dans cette ville avant de poursuivre à Londres. Il développe son talent avec plusieurs rencontres avec de grands noms. Le bluesman américain Taj Mahal, l’acteur et réalisateur Ugo Tognazzi … Sa musique croise le Flamenco, s’enrichit de sonorités indo-europo-andalouses. Avec la venue de grand maître, c’est un très beau cadeau que l’Ambassade d’Espagne nous offre à l’occasion de sa présidence de l’Union européenne.

Avec sa guitare, sa voix et ses silences, Soler distille un son cristallin sans équivalent. Classique, folk, jazz, flamenco, musiques orientales, sont les influences les plus marquantes de son répertoire. Né sous le joug de la dictadure franquiste, près de Barcelone, Soler fait partie de cette génération d'artistes qui participe à la libération de l'expression artistique catalane.

...Toti Soler va tornar a fer valer la poesia que atresora als seus dits tan punt es passeja per les cordes de la guitarra i converteix notes i acords en versos i rimes de sensualitat extrema. (...) Dins una música on el silenci i la serenor entren en joc amb el mateix apassionament que els acords i les harmonies, Toti Soler aconsegueix teixir un discurs sonor carregat d'emotivitat i sentiment. Inspirat per aquells que sent més propers, el seu pare, el seu avi, el seu fill, el músic de Vilassar exhibeix les seves dots úniques com a artesà d'un instrument -la guitarra- del qual coneix i domina el relleu complet de la seva geografia.

Sense cap mena de dubte: aquest nou compacte de Toti Soler és un dels millors discos de guitarra contemporània gravats als nostre país des de fa molt de temps.

Al damunt de l'escenari tan sols un home i una guitarra van aconseguir la seducció immediata dels assistents amb una única arma entre les mans: la música... I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam compartir durant dues hores un sobri i exquisit exercici d'amor a la música.

Jo crec que el Toti Soler és un geni, i el silenci que l'envolta, una revoltant injustícia...És aquell home que amb gran talent va lligar la música flamenca i la catalana, amb uns resultats sorprenents. També és el músic de jazz i de música simfònica, i també aquell miracle musical que, amb la veu cristal·lina d'Esther Formosa, ha creat M'aclame a tu, sobre música de l'Ovidi en particular i música meditarrània en general.

El llega, se sienta y hace lo que mejor sabe, es decir, comunicar con una guitarra que es una prolongación de su persona. Sin emociones fingidas ni juegos de manos teatrales. Aún siendo un guitarrista excepcional, que sabe cuando y como una improvisación está justificada, Toti Soler, a lomos de esa aromática Vita Nuova, no se impone solo por su virtuosismo, sino por su concepto global, por esa serenidad que desarma.

Si cierras los ojos y te concentras mientras suenan las canciones (breves o brevíssimas, con letra o no), descubres pisadas de música culta y fogonazos de ironía popular, un latido que responde a un documentado respeto, sin venerarlos, por el pasado y el presente.

Un dels primers músics d'aquest país a practicar sense vergonya i amb encert el que avui es tracta quasi d'un descobriment antàrtic: la fusió, el mestissatge, digueu-ne com vulgueu... El seu llenguatge musical, construït de sons mediterranis, jazz, flamenc i la música clàssica que li va donar aixopluc durant la seva formació acadèmica, no ha necessitat mai reciclatge, perquè mai no ha perdut vigència.

Té una virtut estranya: mai no ha entregat un mal disc. Ans al contrari, ha firmat els millors i més desconeguts discos de guitarra i cançons de la música recent d'aquest país.

Per a mi el nom de Toti va unit a aquell toc flamenc i queda amb aquella mirada neta des de l'ull de la seva guitarra única, tan dolça i polida com les seves paraules.

Els que l'han arribat a conèixer tenen la certesa que el seu món es concentra en les cordes del seu instrument i valoren, més enllà de la seva funció de músic- acompanyant, la vàlua d'una obra pròpia en què conviu modernitat i tradició, ressonàncies clàssiques, esperit jazzístic i unes arrels mediterrànies tocades pel duende flamenc. Mai un músic no ha donat tant per tan poc a canvi. Els seu nom és Toti Soler.

Vita nuova és una obra mestra, un disc de sobrietat extrema i sublim senzillesa que atresora totes les qualitats del seu autor. Sense fer concessions de cap mena, Toti destapa el pot de les essències amb una guitarra que sona a Bach amb aire del sud i a jazz amb aromes de la Mediterrània.

Per a mi el gran poder d'en Toti és que sap donar. Sap donar des d'un lloc on l'emoció té pes i densitat, i ens fa l'efecte que podem tocar-la amb les mans, ens transforma l'ànima i ens retorna al present, a la vida.

Transformats en aquest aire d'acords i de veu, els poemes fan el camí pel qual van ser destinats un dia: arribar dins nostre pel més i inesperat dels sentits, com una olor, com un record, sense esforç però plens de vida. Si el destí de l'art és crear un estat d'ànima, l'art del Toti Soler, l'art de construir cançons amb poemes, és un art que ens fa sentir l'ànima més lliure i més plena. Més lliure per la música, més plena amb les paraules.