Els veritables artistes són els qui fan del seu art la seva realitat. Que encara no faci un any que en Toti Soler i la Sílvia Pérez Cruz coincidissin en un escenari no és altre certesa que la realitat, que a vegades l’encerta, es deixa compartir. Podríem dir que ambdós fan música però seria més cert dir que ambdós són la Música. El llarg i fecund camí del Toti, corredor de fons inabastable, i la llum prodigiosa de la veu de la Sílvia Pérez Cruz, tota ella futur, ens donen una de les plenituds i concordances més meravelloses i sinceres. L’un a l’altra s’ofereixen la llibertat i el vol de tots els ritmes i a tots els qui els sentim, ens naixen ales. I potser per aquella màgica profecia dels poetes, en veure’ls i sentir-los repetim dins nostre el vers aprés i ara del tot comprès....”m’exalta el nou / m’enamora el vell”. Exaltats i enamorats romandrem per sempre després d’escoltar-los.

Capsa amb la trilogia "VITA NUOVA", "VIDA SECRETA" i "VIDA MÉS ALTA", editada per Satélite K i amb referència TO 013 / SATKCD068

Només la música suspèn el temps en crear-ne un altre, només la música atura i transforma el temps per a fer-nos viure’n d’altres. També, a vegades, la Poesia. El prodigi del Toti és sentir a tothora aquest altre temps, el prodigi del Toti és expressar-lo, el prodigi del Toti és oferir-lo.
La fràgil i vulnerable existència de la vida és, als seus dits, a la seva veu, la contundent i decidida concordança de la seva vida amb la seva música. Que ara, en el nostre temps humà i cansat, ens arribin juntes Tres Vides del Toti, és poc menys que un miracle. La delicadesa amb que només la música pot penetrar-nos és la delicadesa més necessària. A la seva música no hi ha violència, hi ha afabilitat, no hi ha arrogància, hi ha grandesa, no hi ha voluntat de convèncer, hi ha evidència del que som o podríem ser, potser en una altra vida. Per això ens sacseja i emociona perquè parla a la nostra afabilitat, a la nostra grandesa oculta i silenciosa.

Per aquell ordre infalible de l’atzar, aquestes tres vides tenen el seu inici en una “Dansa d’amor” i es conclouen en el desig d’una “Vida més alta”. No hi busquem interpretacions. Deixem-nos bressolar confiadament per aquesta harmònica constel·lació de temes i cançons, no ens fem cap pregunta. Entrem en aquest altre temps perquè hi som convidats. El Toti ens posa la catifa màgica per volar i volar. Se li pot demanar més a un artista?

Sílvia Amigó

Recital de Poemes de Miguel Hernández.
Selecció i veu: Sílvia Amigó
Música: Toti Soler

Aquest 2010 farà cent anys que va néixer Miguel Hernández. Poeta del poble i pel poble, els seus versos són l’ elaborada senzillesa d’una sinceritat corprenedora, idèntica a la seva vida, tan breu i tan intensa. Recollim en aquest recital els camins plens d’esperança que van dur-lo a l’amor, a la vida, a la mort. Miguel Hernández ens emociona i aquest és el destí de la veu i de la música que oferim. Fer-lo palpable a la sang, tangible a la pell, perdurable a la memòria.

El director de teatre JOAN OLLÉ i el músic TOTI SOLER presenten un espectacle ple d'originalitat, on la paraula i la música es combinen hàbilment i amb profunditat, enginy i bellesa. El "quartet" es completa amb la percussió de LLUÍS CARTES i el contrabaix de MARC PRAT.
Aquesta és una idea d'ESTER NADAL, de l'ESCENA NACIONAL D'ANDORRA, plena d'encert i amb una acollida magnífica a tot arreu on s'ha presentat.

Fa uns quants anys, fent una gira per Suïssa, vaig tenir una conversa amb Philippe Jean-Mairet, el luthier que ha construït les dues millors guitarres que he tingut.

Jo li deia:
-Si no em dedico a la guitarra clàssica, tampoc a la guitarra flamenca, ni al jazz, ni a cap estil concret de guitarra, com se'n podria dir, del que jo faig?-.
I ell em va respondre:
-Doncs digue'n guitarra catalana.

I així ho he fet, ja que el meu estil és una fusió de diferents tècniques guitarrístiques i formes musicals que perfectament poden portar aquesta, diguem-ne, denominació d'origen.

Aquest concert el faig amb dos excel-lents músics; el percussionista Lluís Cartes i el contrabaixista Marc Prat.

Lisboa, 13 de gener de 1935
"...8 de març de 1914, vaig agafar un full de paper i em vaig posar a escriure dret, com faig sempre que puc. Vaig escriure més de trenta poemes seguits, en una mena d'èxtasi la natura del qual no puc definir. Va ser el dia triomfal de la meva vida, i mai més tornaré a sentir res de semblant.Va aparèixer algú dins meu, a qui de seguida vaig donar el nom d'Alberto Caeiro. Perdoneu-me l'absurd de l'expressió: qui va aparèixer ere el meu mestre (...) després vaig tractar de descobrir-li (de manera instintiva i subconscient) altres deixebles. D'Alberto Caeiro en vaig treure el seu fals paganisme i d'aquest fet en sortí el poeta latent Ricardo Reis, li vaig donar un nom i li vaig ajustar a la seva mida. I de cop, en direcció totalment oposada a Ricardo Reis, em va sorgir, impetuosament un nou individu...Àlvaro de Campos"
(carta de Fernando Pessoa a Adolfo Casais Monteiro)

Conegut i reconegut per tants lectors universals n'hem fet una tria de poemes molt personal. De totes les vides poètiques de Fernando Pessoa nascudes el seu dia triomfal, us n'oferim una de pròpia per fer-les néixer de nou.

Música: Toti Soler
Tria de textos i veu: Sílvia Amigó

És un recital de Toti Soler en solitari on ens mostra una selecció dels millors temes que ha escrit durant els gairebé quaranta-cinc anys de dedicació a la guitarra i a la composició, amb les diferents influències que l’han acompanyat durant tots aquests anys –clàssic, folk, jazz, flamenc, guitarra sudamericana, músiques orientals, etc.- però sobre tot amb la seva forma personal de compondre i interpretar, en un recorregut sensible i profund per alguns dels millors poemes, tant de poetes catalans com d’altres països.